Sa Cova Des Pas.
És un dels descubriments més importats de la història, jo diría que només superable per Atapuerca, si es que el supera.
3 espeòlegs ( Pere, Pep i Mònica) com ja va passar a sa Cova Des Carritx, varen fer el descobriment d’aquesta cova dins un dels barranc de Trebalúger,a 20 metres d’alçada, a prop del poble de Ferreries a Menorca. Dita Cova apreix estar relacionada per la seva proximitat amb el poblat de Son Merce d’ Abaix.
S’altre dia vaig anar a sa conferència que donava el Dr Victor Guerrero Ayuso un dles coodirectors de s’excavació, junt amb Manel Calvo (els dos de la UIB), conjuntament amb els Dr. J.M. Fullola i Pericot i la Dra. M.A. Petit i Mendizàbal (de la UB).
Durant l’excavació hi va haver el problema de l’accés. Es col.locà una bastimenta amb l’ajut dels dos espeòlegs qeu descobriren la cova Pere Arnau i Pep Riera. També s’instaurà una bastimenta interna per poder dur a terme la escavació ja que era imposible, degut a les condicions de la cova trepitjar els sediments. Així que la cova es va excavar de forma aerea (topografia aerea amb la clàsica quadrícula de 50cm). Els sediments eren separats per un sistema de flotació hidrics.
Segons la cronologia amb C14, ens trobem amb un jaciment del 1.200 al 830 a.C.
Troballes de teixit tou: Dins la cova trobaren 70 individus, tots ells amb teixit tou, amb un o altre grau. D’aquí la importància de la troballa. Es conservà un pulmó, restes fecals a l’abdomen d’un individu (per la qual podrem saber quina era la seva dieta), restes musculars, cartílags i pell, pupa de mosques necrofàges, i encara mñes sorprenent restes de masa meningea del cervell.
Diversos aixovars metàl.lics, com puntes de jabalina, braçals, gulla de cabells. Un individu anomenat el de la trena portaba un passador de fusta i a l’extrem anelles d’Estany pur, cosa uqe ens sorpren ja que no trobam cap objecte d’estany pur en la part oriental ni occidental del Mediterrani, només a Menorca, ens tendriem que remontar a Alemanya, Iralanda o Dinamarca per parlar d’aquests objectes.
Tubs rituals: 4 tubs de cuiro amb taps de fusta, també hi ha exemples a la cova del Carritx, dins hi guardavene ls cabells, practicaven la tonsura, ritual de tallament de cabells. Trobem precedents als sacerdots egipcios o fenicis.
Hi ha més materials que acompanyaven al ritual funerari, com ara:
les Cordes: Les trobem a tots els individus ja que eren fermats en possició fetal. Passaven les cordes de les natges fins les espatlles. Es suposa que eren d’espart. Espart trençat ben igual que el que ens ha arribat avui en dia.
Carbons: També trobaren carbons al nivell inferior de la cova. No estan associats a cap foguera, per lo que es suposa que era la tea que il.luminava la cova,q eu un cop empreada es llançava abans de sortir.
No hi ha cap ceràmica.
RITUALS FUNERARIS:
Posició fetal: Els morts s’enterraven en posició fetal amb les mans sobre la cara. La possició fetal té connotacions simbòliques, relacionades amb el moment de neixer o el cercle vital. Hi ha un individu, dòna qeu te el cap aixecat cap a munt, es troba just davall de l’individu anomenat Aina, una nena molt petita, i pareix que la mira, la posició pareix forçada per lo que es suposa que es va fer expresament.
Mortaixa de pell de bou: Els morts s’embolicaven amb pell de Bou, hem trobat restes de sudari. A la cova del carritx ja ho sospitaven ja que es trobaren una gran cuantitat d’ossos de les agulles dels bous, que es solen quedar en la cua juntament amb la pell.
Inumació infantil: És molt curios, però els nens formavem part de la comunitat, rebien les mateixes atencions. FIsn i tot trobam un neonat prematur, que ben bé pot ser un abort. També es troben envoltats per una pell, segurament no de bòvid, supós que pel seu tamany no per no donar importancia als més petits, podria ser d’ovella. Per alte banda tenim una individua embaraçada, ho sabem perquè s’han trobat petites vertebres dins el seu esquelet.
Flors i plantes aromàtiques: S’han trobat més pells, una inferior sota la de la mortaixa. I també com un llit de petites branques, igual que psa amb els guanches de Gran Canaria posiblement es tracta de que el mort no podien tocar el terra. Fan uns 2-3mm per tant es creu que eren petites plantes aromàtiques. Hi ha un individu que abraça aquestes branques ocm si fos un ram de flors.
Camilles funeràries: en troban dues a la cova, una era la de l’anomenada Aina, l’altra era en un adult, segurament servien per transportar els morts a la cova.
Per avorriment o diversió, els arqueolegs els possaren fins i tot nom, Hi havia la petita Aina i el gegant Tachenco per més informació supós que s’hauràn d’adreçar al laboratori de prehistòria de la UIB.
&referrer=){kind=small}
