Cosetes que m’importen

Hola!

Com pasa es temps, ja ha acabat s’estiu i per cert… quin estiu de merda!

No ho dic perque allà on he fet feina hi havia gent imbècil i super repelent (perquè tembé n’hi havia d’encantadora i fantàstica… rollo jo) sino per es temps que ha fet, no es temps que pasa en es rellotge (o relotge com diria jo) sino el temps aquest de que a l’agos hagi de dormir amb ses finestres tancades perquè sino tenc fret.

Total, o a s’estiu te mors de calor i boquetges o na Tolita pensa que vaja estiu de merda! A viena segur que hi fa mes fred, però… se siente! jo no visc allà.

Un altre cosa que m’anima es que demà apgaré es bitllets d’avió per anar a Escocia, o això esper, perquè na Mari es fantastic ai maravillosa, quasi com jo, però no me fii un pèl de que nos decidim tan ràpid. Nos piram dia 9 i tornam al 19, com a dues campeones.

Ja mi veig al lago Ness posant amb na Nesi,que segur m’espera i mirant davall ses faldes per saber si es vera això que diven que els escosesos van en piloites. Ja nos agradaria mirar-ho!

Els examens? de conya, després de aixecar-me a les 6 els meus dos dies lliures de feina per anar a excavar a Closos o sea sé, Porto COlom, com me suspengui a per penjar-lo des ous. Aquest es el d’arqueologia,q eu després hi ha es de medieval de balears. “Estimat senyor Sastre, seria un detall detallissim que m’aprovés, sobretot tenguent en conte que sa historia que més m’agrada és sa medieval i que visc a Balears”, amb això no voldria que se sentís presionat, simplement  perque quedi constancia que si fas un examen que esta minimament bé amb ses preguntes tan putes que va posar, doncs això que m’aprovi!

Els altres ja ho don per perdut. En Riaza no me fa res susprende perque això voldria dir que ho tendria l’any que ve de professor i que voleuq ue vos digui aquest homo so curra, enganxa a ses alumnes, que no als alumnes d’una manera que fa por.

Na Marta per n’Onofre ha estat un sol i ma deixat es treball, i acui després d’un any he anat i me fet es carnet d’invertigadora, Cagate lorito ( shit a littel parrot) que vos pareix? tot per cercar s’any d’un estim! N’Onofre fliapra que en dos dies hagui fet un treball! peruqe es director de s’arxiu li dirà que per algo ma fet una entrevista avui, dia 11 de setembre, feste nacional a Catalunya i xerrant de Catalans quina putada lo den RUBIANES!

Fins aqui ses meves… coses?

Besotes-otes, hasta procimo boletín!

Ses persones i els seus caracters són una espècie de misteri indesxifrable per jo, més dificil que enrecordarme del nom d’aquell cub tan famos de colors que has de colocar perque cada cara sigui del mateix color…. doncs aquell.

Jo pens això està malament, doncs perque sa gent no ho veu??

Hi ha la resposta al meu propi dilema i es que sa gent sap que allò està malament però en auqell moment de sa seva vida no li dona importàcnia o lo que es pitjor no li vol donar importànca perquè és feliç.

Son aquelles petites coses dels amics que te fan mal però que… ba! tu les deixes pasar perque que conyo!! son els teus amics. Fins que un dia ten adones que:

1)no ho son tant.

2) o bé ho son però vas sumant tot lo que has deixat passar, i dius… perque sa gent no me te en conta? per que m’ignora? realment m’estimen?

I clar tu suposes que no ho fan a posta, perque quina persona que sigui bona persona i per tant amiga mteva és capaç de fer mal aposta.

D’aquí sa conclusió de que el meu estat d’anim varia segons ses estacions obscures, ses estacions vol dir quan fas balanç des darrer any i dius:  si jo m’hagues pres totes aquestes petites coses malament i les hagues recriminades, podria haber-me enfadat molt i llavors en lloc de enfadar-te plores, perque … que cabrons no?

Veus que totes auqestes petites coses que t’han fet són la conseqüencia de que no ets important per al altres, perque si no… perque t’ho fan? no?

La vida es masa complicada avegades.

Que fer en auqesta disjuntiva, les deixes pasar? o no les deixes pasar i expreses que et fan mal? Pot ser fins i tot no te fasin mal de tot d’una i es en auqell periode fosc que parles amb tu mateixa (estació oscura)quan veus que allò realment t’hauria d’haver molestat i es quan te molesta de veritat.

Me seguiu? Que fer???

1)perdonar i oblidar, lo que se diu oblidar

2) o perdonar i recordar que t’has d’enfadar o expresar-te quan no te tneguin en conta.

Això si, si t’expreses d’aquella manera, perquè com que tens aquest puta caracter herencia del teu pare (lo que se diu cama Jornetera) has d’asumir la conseqüència de que te miraran en mala cara, perquè quan sents que la gent no t’enten, te fa de menys es quan te surt aquell montre que t’arrosega a l’estació obscura on te tornes a replantejar mil coses una vegada més.

Per tant hi ha solució a aquest cerce viciós??