Que hi ha gent imbècil al món ho sabem, jo en soc ben concient però clar, quan cerques en lloc de cultura te penses que no en trobaràs gaires. DONCS NO!!!

Anav aben malament si me pensava uqe al ministeri de CUltura hi hauria un pco de cultura.

Per un treball de Moderna d’Amèrica, el professor me va recomanar visitar l’arxiu d’indies através d’internet, pfins aquí tot be, vaig a la biblioteca Nacional on i pens trobar el enllaç d’arciu d’indies i bé, te demanen clau d’usuari i contrasenya no sigui cosa que miris coses que no has de mirar. Ho puc entendre, consider que hauria de ser pública aquesta informació però be que hi farem… no passa res.

Lo que si passa es quan cliques sobre l’opció de la llengua en que vol cercar la bibliografia:

Català, Castellà, Gallec…

ja alucin quan veig bable, dic: que fantastic, no?

Doncs be, vaig pasar de la sorpresa a la mala ostia més impressionant que vos pogueu imaginar.

Amb la B, despres de Bable, adivinau que ve? LA LLENGUA BALEAR!!!!!! Si, senyor! si encara no nos aviem acostumat amb la merda del Valencià com a llengua pròpia ara dins el ministeri de cultura els queda perfectament clar que a Balears es parla el Balear, que no es lo mismo que el catal´n dios nos libre de los rojos ateos del principado.

Me pareix indignant que una institució pública tenguia  gent tan imbècil fent feina per ella.

Ahir varem tenir el sopar del Bloc, que be no? erem molts i lo millor és que pensaven amb petites diferències, més o manco lo mateix.

Una de les millors intervencions de la nit, foren les de na Mapau(M. Janer) i el senyor Mates que recordant tot lo que no han complit a Inca, (Casal per Joves, mercat cobert, sa plaça búnquer, obres arreu de la ciutat, carrers que faciliten el tràfic de càbres, el Teatre Principal…) ens ajudarem molt.
M’encata que es fes referència a la candidatura estrella, na Mapau o Mari Pau.

Tant criticar-la, pobreta, a lo millor tant sols és uan infiltrada que ha seguit els consells del nostre amic Jaume, això de ferse passar per un pepero i al arribar al poder, xan xan xan, fer el que ens doni la gana.

La veritat que lo minim que és auqesta dona és imprevisible, o tal volta no, si tenim present que els seus tres matrimonis li han convingut de lo més per arribar a on és, no me sorprendria que de cop i volta es fotés a en Mates a la butxaca i li donés un aprelld e fills per fer-se amb la presidència de les Balears.

He arribat a la conclusiód e que no es pepera, ni solialista, ni catalanista, es maripauista, tot per na maripau sense el poble. Despotisme mapauista.

Segons el diari de Mallorca na Maria de la Pau Janer va deixar clar el  4 de febrero de 1995: “Mis ideas son de izquierdas y comparto buena parte del programa del PSOE”. Pocos días después, 12 de febrero de 1995: “Siempre he dejado claro que tengo puntos en común con el PSM, pero nunca me han hecho una oferta para que participe en sus planes políticos. Soy una progresista de izquierdas, dispuesta a trabajar por la cultura” . Diez años después, 19 de octubre de 2005: ¿De izquierdas?, “¡cada vez menos! Esta semana, 17 de abril: “No soy una persona del PP ni tengo su ideología y él [Jaume Matas] lo sabe perfectamente”.

Res que ja vorem que en surt d’aquesta nina. Opinió de bruixa: jo crec que després de que recapti vots per el PP li pegaràn tal cosa al culq ue volarà dos dies com a mínim.

Un juez ve

“sorprendente” que una

 licenciada soporte

durante años violencia

doméstica y da

carpetazo a su demanda

M’encanta la capacitat mental d’alguns homes per veure els veritables problemes que envolten a la societat d’avui en dia, la cosa millora quan es tracta dels temes de gènere.

Simplement hi ha gent tan ibècil que és incapaç de veure que auqests problemes afecten a totes les capes socials.

I pensar que gent així està inclosa dins el nostre sistema judicial, me pareix indignant que aquesta escoria estigui campant tan ample per el nostre sistema i reincidesqui perquè aquest senyor es veu que te la tendència d’alliberar a maltractadors sense gaires miraments. 

Segons la noticia: La mujer había denunciado malos tratos psicológicos por parte de su marido. La elevada formación de la mujer parece incompatible con la posibilidad de que ésta soporte durante años malos tratos psicológicos por parte de su esposo o pareja y no denuncie tal situación vejatoria.