Això no es pot comentar, s’ha de veure directament.
Li he de recomanar aquest règim a na Maria, segur que surt per cames i es deixa de les tonteries del pes.
http://www.youtube.com/watch?v=-aVJs22mfG4&mode=related&search=
Després dels atacs israelís sobre la franja de Gaza (fet que a ningú ha de sorprendre a aquestes altures) l’ONU pareix que lamenta aquests fets, com si no tengués capacitat per fer res més.
Per altre banda, el Papa de Transició, que al meu parer pareix que se li envà la pilota. No ha dit res de res sobre el tema de la matanza de civils palestins, no nos ha de venir de nou, hem de pensar que el pobre pradí senil no se li va ocorrer res més a dir que parlar com si fos un sant croat de l’ Època Mitjana.
El pobre Papa té altres prioritats més importants que preocupar-se per palestins que al cap i a la fi son musulmans i ja estàn condemnats al infern, no?
La fantàstica prioritat del Papa no és altre que aturar la manifestació pública i privada d’afecta que es puguin mostrar els gays i lesbianes. Soc partidaria de comprar-li un viatge a Argentina i a mem com reacciona davant la salutació espontania d’aquests de donar-se dos petons a les galtes.
Tornant al tema, el Papa va escriure una fantastica carta al ministre israelià; I direu… per condemnar els atemptats que provocaren la mort a 10 nins i 4 dones ahir? nooooooo. La fantastica carta va en consonacia amb les seves idees progressistes, era per protestar energicament (shit a littel parrot) per sa manifestació que havia convocat el colectiu a favor dels drets de gays i lesbianes a Israel.
Ara toca preguntar-se uqe ha fet el govern i sa policia, doncs fer cas al Papa que per alguna cosa són jueus (com que varen rebre tanta ajuda de l’església catòlica durant l’Holocaust ara li volen tornar el favor)
Els polis després de pegar un parell de bufetades els han ficat dins un estadi, rollo geto ( diga-li ironia). I allà s’han colat dos extremistes armats amb fulletes d’afeitar. Fantastic. Els extremistes jueus han seguit protestant contra aquestes desviacions. L’única noticia bona en aquest aspecte és que a Mèxics, els Mexicans ja podran triar si casar-se amb un home o una dona siguin del sexe que sigui.
Glasgow es una ciutat que te el seu encant, era maca de mirar un tant diferent per el estil estuard al qual jo no estic acostumada. Veure una ciutat sense pisos de 4 plantes encara no m’havia passat mai, serà que me falta veure món.
Tot s’ha de dir que casi no gaudim molt del dematí per la son que duiem damunt. La llastima és que el cafe no espavilaba gaire, hem de confesar que si hi ha una cosa que no nos va agradar gens és el cafe. Si demanavem un cafe amb llet i sa llet te la tenies que servir tu, si podies, perquè la tassa de mig litro estava a vessar. Gracies a Déu per sa bendició des mafis que fan es dematins més tolerables (veure fotos)
La plaça de l’ajuntament de Glasgow, evidentment no és com la de Inca, la ciutat que tu vols, és a lo “grande”. A la plaça pots trobar estatues dels personatges més il.lustres d’Escocia, Walter Scot, Robert Burns… una monumental columna et senyala el centre de la plaça i just enfront de la porta principal de l’ajuntament està el monumet als caiguts en la primera Guerra Mundial. Pareix que Escòcia va perdre molt a la guerra perquè de monuments als caigut n’hi ha per tot arreu fins i tot a les carreteres on avui dia encara porten fotografies i flors.
L’ajuntament és tan magnific que existeixen visites guiades,e s un edifici de marbre de diferents colors i els terres estan recoberts de mosaics. LLastima que arribessim 10 minuts tard per la visita, nos vam haver de conformar amb veure la planta baixa.
La galeria d’art es troba a prop de la plaça de l’ajuntament, es fantastic parar-te davant i veure com el senyor Wellington trata de veure el panorama amb un cono damunt es cap, a Edimburg a baix de l’estatua hi havia tres conos preparats per si algun valent volia decorar-lo. La galaria d’art no es res de l’altre món, l’edificil d’estic classic és destacable i darrera un altre del mateix estil guarda una gran llibreria que també apareixia en la util guia que es va comprar na Maria al “Tall Guiri”, qui diu tall guiri diu Corte Ingles.
El Barri universitari del sud de la ciutat es com una mini universitat, plena de gent jove però res a envejar. Ena questa zona és on es troba la Catedral de Glasgow, la casa més antiga de la ciutat i uns dels cementiris importants, el museu de les religions està just en front de la catedral i la esmentada casa, també el visitarem però no es res destacable.
La catedral és una de les coses que més vaig disfrutar, davall de la galeria principal hi ha una cripta o capelles subterrànies com li volgeu dir.
Els cementiris no són com els d’aquí, són diferents…. (aquí me falten qualificatius, jeje) estàn molt visitats i per això a molts d’ells posa que si fem el favor de no tocar-les.
Lo millor del alberg fou en mister Bean un tio molt llest, tan com lleig que li varem donar els tiquets del berenar perquè nos ho fes i resulta que no era el cuiner i se’ls va quedar!!! va ser molt fort, varem pagar sa novatada però no passa res.
Segurament me deix algunes coses importants com per exemple que na Mari va fer de Mari i casi se la pega contra una farola, a lo que un escocés molt amable va intentar no descollonar-se de rialles, jo no vaig ser tan amable jejeje.
No més hi estarem un dia a Glasgow.
PROXIMA ATURADA, EDIMBURG
Hola!
Ja soc aquí, na Mari també ha tornat a sa roqueta, d’això des de es dia 19, però bé encara no hem mostrat moltes fotos des viatge una pena, i no se com fer.ho.
Però sa veritat es una, sa càmera t’engreixa 10 kilos i “no surts tan guapa a ses fotos” ò “tu ets més guapa que aquí” (típica frase de na Xisca Diez, gran entrenadora d’autoestima de na Tolita).
Es Lago Ness I Edimburgo foren lo millor, i també hem recopilat en es diari de “cap” (cap a Escòcia) frases mitiques, amb més ajuda de na Mari que meva tot s’ha de dir,q ue ja posare més endavant eprquè ara tenc són.