Sa meva vida
Diumenge, 09/07/2006 (14:18)Ses persones i els seus caracters són una espècie de misteri indesxifrable per jo, més dificil que enrecordarme del nom d’aquell cub tan famos de colors que has de colocar perque cada cara sigui del mateix color…. doncs aquell.
Jo pens això està malament, doncs perque sa gent no ho veu??
Hi ha la resposta al meu propi dilema i es que sa gent sap que allò està malament però en auqell moment de sa seva vida no li dona importàcnia o lo que es pitjor no li vol donar importànca perquè és feliç.
Son aquelles petites coses dels amics que te fan mal però que… ba! tu les deixes pasar perque que conyo!! son els teus amics. Fins que un dia ten adones que:
1)no ho son tant.
2) o bé ho son però vas sumant tot lo que has deixat passar, i dius… perque sa gent no me te en conta? per que m’ignora? realment m’estimen?
I clar tu suposes que no ho fan a posta, perque quina persona que sigui bona persona i per tant amiga mteva és capaç de fer mal aposta.
D’aquí sa conclusió de que el meu estat d’anim varia segons ses estacions obscures, ses estacions vol dir quan fas balanç des darrer any i dius: si jo m’hagues pres totes aquestes petites coses malament i les hagues recriminades, podria haber-me enfadat molt i llavors en lloc de enfadar-te plores, perque … que cabrons no?
Veus que totes auqestes petites coses que t’han fet són la conseqüencia de que no ets important per al altres, perque si no… perque t’ho fan? no?
La vida es masa complicada avegades.
Que fer en auqesta disjuntiva, les deixes pasar? o no les deixes pasar i expreses que et fan mal? Pot ser fins i tot no te fasin mal de tot d’una i es en auqell periode fosc que parles amb tu mateixa (estació oscura)quan veus que allò realment t’hauria d’haver molestat i es quan te molesta de veritat.
Me seguiu? Que fer???
1)perdonar i oblidar, lo que se diu oblidar
2) o perdonar i recordar que t’has d’enfadar o expresar-te quan no te tneguin en conta.
Això si, si t’expreses d’aquella manera, perquè com que tens aquest puta caracter herencia del teu pare (lo que se diu cama Jornetera) has d’asumir la conseqüència de que te miraran en mala cara, perquè quan sents que la gent no t’enten, te fa de menys es quan te surt aquell montre que t’arrosega a l’estació obscura on te tornes a replantejar mil coses una vegada més.
Per tant hi ha solució a aquest cerce viciós??