Reflexió sobre les vestals

De la pàgina sobre la editorial Vestales, he tret aquesta petita reflexió. Crec que per aquells que estodiam història li trobarem un significat especial.

Un turista que pasa por delante del Templo de Vesta tal vez piense que esas piedras no tienen nada para decirle. Puede quedarse un momento quieto frente a las ruinas, sacar una fotografía sin saber nada de lo que fue el lugar, ni de las Vestales que mantenían el fuego votivo encendido, ni que eran elegidas de entre las familias más distinguidas de la ciudad, ni que no tenían defectos físicos ni marcas, ni que permanecían vírgenes velando por las llamas de Vesta. Puede irse con la fotografía en el rollo sin saber que algunas de ellas se escapaban (algunas de manera célebre) para dejar los atributos que el turista desconoce entre las paredes del templo. Y puede llegar a su casa y revelar la foto del lugar donde las Vestales vigilaban el fuego votivo y anotar en el reverso el nombre "Vestales" y pensar en esa palabra, en su musicalidad, en la manera de pronunciarla, de articular cada sonido y escaparse, como alguna de ellas, de lo demás: y puede dar vuelta la foto y mirar la imagen y confirmar que las piedras no tenían lo que decirle.

1 comentari a l'entrada “Reflexió sobre les vestals”

  1. jaume ha dit:

    Tot això ho he fet per que volia fer un comentari a aquest apunt i no me donava la gana registrar-me a l’msn :P .

    Quan he llegit això m’he adonat que poc me fix amb aquestes coses. Com faig exactament el que fa el turista.

    Potser a partir d’ara mir ses coses d’una altra manera.

Pots deixar un comentari

Cal que estiguis d'alta per enviar un comentari.