Se queden sense dibus en català.

Dimarts, 11/09/2007 (21:22)

El Consell reiteró ayer, a través de su portavoz Vicente Rambla, su firme decisión de cortar las emisiones de TV3 y el resto de canales de la televisión autonómica catalana en la Comunidad Valenciana. Emisiones que fueron posibles en las comarcas valencianas a partir de 1986, gracias al esfuerzo social canalizado por Acció Cultural del País Valencià, y que se han mantenido hasta ahora ininterrumpidamente.

Rambla aseguró ayer que la TV3 “ha mostrado desprecio a los requerimientos que le ha hecho este gobierno”, ya que no dispone de una licencia de televisión digital terrestre con la que regularizar sus emisiones. “Como televisión pública tiene que respetar la legislación y no ir a la insurrección”, dijo el portavoz del Consell, que tachó de “difícil que con el desprecio [mostrado por TV3] se pueda construir algún acuerdo de reciprocidad” para que Canal 9 se vea en Cataluña y la televisión catalana en la Comunidad Valenciana.

Interpelado el portavoz por el hecho de que el corte de las emisiones podía suponer un recorte a la libertad de expresión, Rambla señaló: “Mire si hay libertad, con la cantidad de medios que agreden a este gobierno, faltaría más”.

Acció Cultural responde

El secretario general de Acció Cultural del País Valencià, el editor Eliseu Climent, informó ayer que la Generalitat ha comunicado formalmente que el próximo 27 de marzo clausurará las emisiones de TV3. “Estamos en manos de un Gobierno antivalenciano y antidemocrático. La gente que maltrata la lengua son los hijos de Felipe V y del franquismo y si pudieran nos liquidarían y nos enviarían al exilio”, sentenció Climent, que añadió que Acció Cultural no se quedará de brazos cruzados y dará la batalla.

El editor indicó que, además de los correspondientes recursos judiciales -Acció Cultural cree que el Consell no tiene competencias para clausurar unas emisiones que no interfieren y en una frecuencia que es competencia del Estado- se movilizarán de cara a la manifestación cívica del 25 d’Abril.

Bé això vol dir que es queden sense veure l’inuyasha, no?

FAN LO QUE VOLEN!!!

Divendres, 29/06/2007 (17:30)

6927 ACORD EXECUTIU del dia 8 de juny de 2004 pel qual s’aprova la normativa que regula el procediment per a la realització d’exàmens a les seus universitàries.

Article 8

La revisió d’exàmens es pot fer per correu electrònic o per telèfon en la data que concreti cada professor.

 

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma,  8 de juny de 2004
El Rector, p.s.r., Sergio Alonso,
vicerector d’Ordenació Acadèmica
Article 45. Període de revisió  

Juntament amb les qualificacions dels elements d’avaluació, els professors han de fer públics la data, l’horari i el lloc de la Universitat en què tindrà lloc la revisió. Aquesta revisió s’ha de fer entre els tres i set dies hàbils següents a la publicació de les qualificacions provisionals, abans de tancar i signar les actes.

 

HI HA PROFESSORS QUE AIXÒ SE LA BUFA PER DAVANT I PER DARRERA.

Acords que fan referència a aquest.

Escòcia, sel.leccions i himnes nacionals

Dilluns, 18/06/2007 (20:48)

Me posa contenta obrir el diari i veure com s’avança cap a la independència escocesa, sense altre soroll que les legalitzades veus que es senten al parlament.

Que diferent és la península hispànica de les Illes Britàniques.
Quan aquí pareix un trauma reivindicar els nostres drets lingüístics o ciutadans allà n tant sols hi ha cap problema amb el Tribunal Institucional, serà perquè no en tenen.
Al diari Avui surt: una mirada cap a Escòcia i és un article més que interessant de com seria una desmebració (tan traumàtica pels espanyols) idíl•lica d’un Estat que vol donar autonomia absoluta a les seves nacions.
Interessant que siguem tan diferents. Les seleccions nacionals escoceses, no suposen cap mal tràngol per ningú que visqui al Regne Unit, perquè si ets una nació el més lògic és que tinguis una selecció nacional. Idò aquí això no pasa.

Segurament més d’un es tornaria loco. Tant sols ens hem de fixar com cerquen himnes espanyols a la desesperada per fer una unitat “nacional” més a lo “nacional”. Me pareix un doi, a mi ja m’està bé sa lletra de tota la vida:

“Franco, Franco tenía el culo blanco porque su mujer, se lo lavaba con Ariel” o sa típica: chan, chan, chanchan, chacchachachachachacha cha cha cha cha chaaa, cha cha cha cah cha cha.

 

Mentres tant me quedaré amb les gaites escoceses que són més del meu gust:

 http://www.youtube.com/watch?v=ZLyyrLC3cQc&mode=related&search=

Carta que val la pena mirar

Divendres, 15/06/2007 (12:29)

Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si l’any 1973 un tribunal militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de trenta-quatre anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem amb la mateixa situació.

L’equip d’advocats que ens representa ha treballat amb una eficàcia absoluta. Ha reunit i presentat una ampla bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar. Les proves de la defensa d’en Salvador, que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la Sala 5a Militar del Suprem. D’ells depenia un acte reparador de justícia. I no ho han volgut així.

Davant d’aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà entre molts altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai. Ens preguntem si aquesta mateixa instància judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet ha estat defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.

Sabem que no estem soles en aquests moments. Agraïm l’ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular, ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que, un dia o altre, es reconegui la profunda injustícia que es va cometre quan, el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d’un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva del temps que vivim.

Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich

Barcelona, 13 de juny de 2007

Salvador no salvat

Dimecres, 13/06/2007 (20:11)

Ara 21:00 hores estava mirant la televisió tan tranquilament.

He vist amb bons ulls que els alemanys paguessin les deutes que tenien amb els jueus de l’Holocauts. Clar que a l’hora de condemnar el nazisme les paraules al meu gust han estat massa tendres. Tal volta podriem parlar de camps d’extermini en lloc de camps de treball forçats.

La segona noticia ja no me dona tanta alegria. Per tres vots en cotra i dos a favor  el cas de Salvador Puig Antic noe s recisarà, per què? perque mira en auqest país si ets militar, una de dues, o ho ets de familia per lo que ja heredes del teu pare les idees feixistes o ho ets per convicció per tant adquereixes les idees feixistes pels teus propis mèrits.

Amb aquesta explicació que molts pudrien tractar de generalista i equivocada ( me toca un peu). Però el meu objectiu és posar de manifest la tristor que un fet coma quest me provoca.

Pareix mentida que després de tants d’anys que el cadaver d’en Franco fos enterrat, baix una llosa de 1.500 kg i damunt soldada tenim, tenguem que sentir la seva pudor rància d’injusticies i judicis sumarissims.

Si es cert el que va sortir fa poc, que el tio Xisco va morir per negligència mèdica, on és aquest metge? Que mo diguin que faré proposta de posar-li un monument. Evidentment el retiraria quan els militars que no volen revisar el cas de Salvador, retirin els seus simbols feixistes. Per què noe s tan greu posar un monument a un metge negligent com posar-ne a un home que va vulnerar els nostres drets i dignitats durant tants d’anys?

Cosetes de peassos

Diumenge, 10/06/2007 (22:08)

El fet es que l’altre dia al Ramon Llull no vaig poder aturar de xapar-me es cul en veure l’artícle següent del diari avui, me apreix que es tan preciós com subrealista, davant aquests uniformats asquerosos que re millor que una bona rialla.

Aquí els prats verds s’estenen fins arran de mar i les vaques pràcticament pasturen a la platja.
Els punts d’accés que hi ha repartits pels dotze quilòmetres de la tanca de seguretat van ser l’objectiu dels atacs de grups organitzats com el dels pallassos internacionals, 150 nois i noies disfressats de pallassos van mobilitzar més de mil policies i alguns periodistes. Les imatges eren del tot inversemblants.

En un prat en què pasturava un ramat de vaques, un grup de policies antidisturbis empaitaven pallassos sense agafar-los, només volien concentrar-los al mig del prat, al costat del bestiar, per evitar que bloquegessin la carretera. Era ben bé com si els policies fessin de gossos d’atura i els pallassos de bens. Absolutament pintoresc. Quatre camions de televisió i alguns vehicles de periodistes que es volien acostar a la tanca van quedar bloquejats entre tanquetes i furgonetes policials.

Quatre camions de televisió i alguns vehicles de periodistes que es volien acostar a la tanca van quedar bloquejats entre tanquetes i furgonetes policials. Després d’apagar els motors, tothom va decidir baixar dels vehicles. L’acreditació en un lloc visible i vinga, cap al prat a fotografiar els clowns. Parlar-hi ja era més difícil. “Tu què vols? Jo sóc d’un altre planeta”, o “Tu ets periodista, no em preguntis, jo sóc pallasso”, deien els manifestants quan se’ls intentava preguntar pel contingut de la seva acció.

Un cop a la tanca, els pallassos cridaven i ballaven. Policies i pallassos es feien fotos mútuament. Era una imatge amable. A alguns policies se’ls veia cansats. Un agent d’una unitat de Hannover, a la Baixa Saxònia, va dir a l’AVUI que era molt dur estar-se tantes hores dret aguantant “tantes collonades” sota un uniforme pesant (amb proteccions de plàstic). Val a dir que la paciència dels policies del control de Bollhagen era admirable.

Perquè m’ha agradat molt, li faig un lloc.

Dijous, 03/05/2007 (23:28)

> >
> >Aquesta carta l’ha escrit un noi de Capellades a Telemadrid.
> >
> >Val la pena llegir-la
> >Aquí va la carta:
> >
> >Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así).

Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan
que esforzar en usar un traductor.
> >He visto su documental llamado “Ciudadanos de segunda” ¿y saben qué? Me hanhecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.
> >Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de>Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido  escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato.
> >Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.
> >¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celestina? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, des de primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también
tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura
llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en
castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry
Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien
entendida,en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista.
Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento
catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en
el siglo XXI y me da la gana.
Qué van a hacer señores?

> >¿Lo que hizo Felipe V?
> >> >¿Lo que hizo Primo de Rivera?
> >> >¿Lo que hizo Franco?
> >> >¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión?
No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes,
porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes.
> >Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi
bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores
que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no
todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas,filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto> >> >de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma> >> >en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a> >> >la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas,renegándolo, pues, al uso familiar.
> >Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
> >No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.
> >¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga,pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca
> >destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se
> >vaya.
> >Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100%y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas.
> >
> >Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo.
> >
> >Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar,
inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre
> >personas,que se puede tachar, pues, de racista.
> >Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas.
> >
> >Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo.
> >Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.
> >Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:
> >> >Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància!

Gent imbècil n’hi ha fins i tot al ministeri de cultura

Dilluns, 23/04/2007 (19:59)

Que hi ha gent imbècil al món ho sabem, jo en soc ben concient però clar, quan cerques en lloc de cultura te penses que no en trobaràs gaires. DONCS NO!!!

Anav aben malament si me pensava uqe al ministeri de CUltura hi hauria un pco de cultura.

Per un treball de Moderna d’Amèrica, el professor me va recomanar visitar l’arxiu d’indies através d’internet, pfins aquí tot be, vaig a la biblioteca Nacional on i pens trobar el enllaç d’arciu d’indies i bé, te demanen clau d’usuari i contrasenya no sigui cosa que miris coses que no has de mirar. Ho puc entendre, consider que hauria de ser pública aquesta informació però be que hi farem… no passa res.

Lo que si passa es quan cliques sobre l’opció de la llengua en que vol cercar la bibliografia:

Català, Castellà, Gallec…

ja alucin quan veig bable, dic: que fantastic, no?

Doncs be, vaig pasar de la sorpresa a la mala ostia més impressionant que vos pogueu imaginar.

Amb la B, despres de Bable, adivinau que ve? LA LLENGUA BALEAR!!!!!! Si, senyor! si encara no nos aviem acostumat amb la merda del Valencià com a llengua pròpia ara dins el ministeri de cultura els queda perfectament clar que a Balears es parla el Balear, que no es lo mismo que el catal´n dios nos libre de los rojos ateos del principado.

Me pareix indignant que una institució pública tenguia  gent tan imbècil fent feina per ella.

 

Que tenen en comú el bloc i na Mari Pau.

Dissabte, 21/04/2007 (12:49)

Ahir varem tenir el sopar del Bloc, que be no? erem molts i lo millor és que pensaven amb petites diferències, més o manco lo mateix.

Una de les millors intervencions de la nit, foren les de na Mapau(M. Janer) i el senyor Mates que recordant tot lo que no han complit a Inca, (Casal per Joves, mercat cobert, sa plaça búnquer, obres arreu de la ciutat, carrers que faciliten el tràfic de càbres, el Teatre Principal…) ens ajudarem molt.
M’encata que es fes referència a la candidatura estrella, na Mapau o Mari Pau.

Tant criticar-la, pobreta, a lo millor tant sols és uan infiltrada que ha seguit els consells del nostre amic Jaume, això de ferse passar per un pepero i al arribar al poder, xan xan xan, fer el que ens doni la gana.

La veritat que lo minim que és auqesta dona és imprevisible, o tal volta no, si tenim present que els seus tres matrimonis li han convingut de lo més per arribar a on és, no me sorprendria que de cop i volta es fotés a en Mates a la butxaca i li donés un aprelld e fills per fer-se amb la presidència de les Balears.

He arribat a la conclusiód e que no es pepera, ni solialista, ni catalanista, es maripauista, tot per na maripau sense el poble. Despotisme mapauista.

Segons el diari de Mallorca na Maria de la Pau Janer va deixar clar el  4 de febrero de 1995: “Mis ideas son de izquierdas y comparto buena parte del programa del PSOE”. Pocos días después, 12 de febrero de 1995: “Siempre he dejado claro que tengo puntos en común con el PSM, pero nunca me han hecho una oferta para que participe en sus planes políticos. Soy una progresista de izquierdas, dispuesta a trabajar por la cultura” . Diez años después, 19 de octubre de 2005: ¿De izquierdas?, “¡cada vez menos! Esta semana, 17 de abril: “No soy una persona del PP ni tengo su ideología y él [Jaume Matas] lo sabe perfectamente”.

Res que ja vorem que en surt d’aquesta nina. Opinió de bruixa: jo crec que després de que recapti vots per el PP li pegaràn tal cosa al culq ue volarà dos dies com a mínim.

Homes i “homes”

Dimecres, 18/04/2007 (11:46)

Un juez ve

“sorprendente” que una

 licenciada soporte

durante años violencia

doméstica y da

carpetazo a su demanda

M’encanta la capacitat mental d’alguns homes per veure els veritables problemes que envolten a la societat d’avui en dia, la cosa millora quan es tracta dels temes de gènere.

Simplement hi ha gent tan ibècil que és incapaç de veure que auqests problemes afecten a totes les capes socials.

I pensar que gent així està inclosa dins el nostre sistema judicial, me pareix indignant que aquesta escoria estigui campant tan ample per el nostre sistema i reincidesqui perquè aquest senyor es veu que te la tendència d’alliberar a maltractadors sense gaires miraments. 

Segons la noticia: La mujer había denunciado malos tratos psicológicos por parte de su marido. La elevada formación de la mujer parece incompatible con la posibilidad de que ésta soporte durante años malos tratos psicológicos por parte de su esposo o pareja y no denuncie tal situación vejatoria.